Sempre diem que a Watatu som una gran família. Per això, de tant en tant, publicarem al nostre blog una entrevista d'un membre del equip per a que ens pogueu ficar cara i conèixer una mica més. Som-hi!
Coneix a... l'Àgueda
Qui és Àgueda?
Una “barcelonina” que va emprendre el viatge a Tanzània amb el suport de la família i d'un projecte que li va donar l'espai per créixer.
Si poguessis definir-te amb 3 adjectius… Quins serien?
Apassionada, alegre, detallista.
D'on ets?
Sóc una Pixapins de Barcelona.
Què vas estudiar?
Jo ja anava encaminada, vaig estudiar la carrera universitària de 4 anys a Tourism and Hospitality Management.
Què és el més espontani que has fet a la teva vida?
Estant a Zàmbia, vaig comprar avui per demà (literalment) un bitllet de Lusaka a Livingstone per anar a veure les cascades Mosi-oa-tunya (Victoria Waterfalls) i anar a fer-me una foto al mateix lloc exacte on la meva tieta (una gran inspiració per a mi) es va fer la foto fa més de 30 anys davant de les cascada.
Què és el que més gaudeixes fer al teu temps lliure?
Les meves activitats preferides són una mica polaritzades, gaudeixo del yoga per al meu equilibri interior i kickboxing per treure l'estrès.
Quina cançó o banda sonora us fa sentir feliç a l'instant?
Sóc molt feliç amb qualsevol cosa que pugui ballar, qualsevol tema d'Afrobeat.
Quin és el teu menjar favorit que sempre et fa sentir bé?
La truita de patates del meu pare o el pastís milfulles de xocolata que cuina la meva mare.
Com et vas iniciar al món dels safaris? Alguna història interessant darrere d'això?
Al tercer curs de la universitat teníem l'assignatura de fer unes pràctiques enfocades a l'especialitat a què ens volíem dedicar, en el meu cas agències de viatge, però les ofertes que hi havia al campus em semblaven avorrides.
Però llavors, vaig veure unes pràctiques a Arusha (Tanzània) en un Destination Management Company (DMC) per tres mesos, i me'n vaig anar de cap.
Resulta que allà, que era l'any 2018 vaig coincidir amb en Guillem que crec que en aquell moment estava treballant en energies renovables a Tanzània. Passats 3 anys, ens vam tornar a trobar i des de llavors la resta és història a Watatu Travel.
Què és per a tu Watatu Travel?
Watatu Travel per a mi és un estil de vida.
És tot un orgull haver estat present des dels inicis quan estàvem amb Guillem colze a colze i comptàvem l'equip amb una mà... i veure que ara tenim oficines a Barcelona i fins i tot a Arusha. És un somni fet realitat, de debò.
Watatu ho sento com un fill a qui he vist créixer. Watatu ha estat i és també una plataforma que m'ha permès desenvolupar-me no només professionalment sinó personalment i aconseguir metes amb què l'Àgueda de fa 10 anys ni va imaginar que podia arribar-hi.
Watatu Travel està format per un gran equip, però… Quin és el teu paper en concret?
Porto l'oficina de Watatu a Tanzània, encara que a la meva tassa de cafè posa “Chief Happiness Officer”, gestiono - amb l'imprescindible suport del meu equip - tot el que fa a les operacions a Tanzània, és a dir tot el que passa i es mou a destí; des de l'atenció al viatger fins a l'organització dels cotxes i les guies.
Què diries a aquells que dubten a fer un safari?
Que si tens la possibilitat de fer-ho, encara que sigui una vegada a la vida, fes-ho.
És inexplicable allò que sents i allò que transmet la bellesa de la natura en el seu estat salvatge: els animals en llibertat i el cicle de la vida, la fauna i la flora, els paisatges… Se sent com el darrer racó salvatge del món i el teu l'afortunat de poder presenciar-ho.
.jpeg)
També en un safari no només hi ha la part de la natura sinó que també hi ha un factor humà molt important, i crec fermament que viatjar t'eixampla l'ànima, que conèixer cultures i nova gent t'obre els ulls i la ment a les teves pròpies creences i pensaments.
Si poguessis triar una de totes les rutes que ofereix Watatu… Amb quina et quedes?
Doncs estic entre dues de les meves favorites de Tanzània: la Ruta Estrella Watatu amb el Creuament del Riu Mara i l'Extensió a Gombe National Park. Dos viatges totalment diferents…
Però, s'hi he de triar, em decanto per Gombe.
La veritat que aquest parc em va robar el cor, és una sensació indescriptible d'emoció presenciar les comunitats de ximpanzés interactuar -les mateixes que Jane Goodall va començar estudiant als anys 60-, juntament amb la barreja de la vegetació selvàtica que es fon fins a la riba del Llac Tanganyica, treure el cap a la riba i veure Congo i Burundi al lluny, la veritat que la remotitat d'aquest petit parc nacional cala dins.
Tens algun animal preferit que t'encanti veure als safaris? Per què?
Sempre he dit que la lleona és el meu animal espiritual, aleshores per mi sempre és especial veure-les.
Encara que també tinc un lloc especial per al rinoceront (el rinoceront negre, el blanc no ho he vist mai), és un altre animal que m'emociona molt quan tinc l'oportunitat de veure'l, és una barreja de sentiments d'il·lusió i de pena.
Saber que com a humans els hem perseguit fins gairebé l'extinció, hi ha alguna cosa en això que em toca molt juntament amb el fet de veure la gran feina que fan els Rangers i les organitzacions de conservació per a la seva protecció.
Sempre diem que a Watatu som una gran família. Per això, de tant en tant, publicarem al nostre blog una entrevista d'un membre del equip per a que ens pogueu ficar cara i conèixer una mica més. Som-hi!
Coneix a... l'Àgueda
Qui és Àgueda?
Una “barcelonina” que va emprendre el viatge a Tanzània amb el suport de la família i d'un projecte que li va donar l'espai per créixer.
Si poguessis definir-te amb 3 adjectius… Quins serien?
Apassionada, alegre, detallista.
D'on ets?
Sóc una Pixapins de Barcelona.
Què vas estudiar?
Jo ja anava encaminada, vaig estudiar la carrera universitària de 4 anys a Tourism and Hospitality Management.
Què és el més espontani que has fet a la teva vida?
Estant a Zàmbia, vaig comprar avui per demà (literalment) un bitllet de Lusaka a Livingstone per anar a veure les cascades Mosi-oa-tunya (Victoria Waterfalls) i anar a fer-me una foto al mateix lloc exacte on la meva tieta (una gran inspiració per a mi) es va fer la foto fa més de 30 anys davant de les cascada.
Què és el que més gaudeixes fer al teu temps lliure?
Les meves activitats preferides són una mica polaritzades, gaudeixo del yoga per al meu equilibri interior i kickboxing per treure l'estrès.
Quina cançó o banda sonora us fa sentir feliç a l'instant?
Sóc molt feliç amb qualsevol cosa que pugui ballar, qualsevol tema d'Afrobeat.
Quin és el teu menjar favorit que sempre et fa sentir bé?
La truita de patates del meu pare o el pastís milfulles de xocolata que cuina la meva mare.
Com et vas iniciar al món dels safaris? Alguna història interessant darrere d'això?
Al tercer curs de la universitat teníem l'assignatura de fer unes pràctiques enfocades a l'especialitat a què ens volíem dedicar, en el meu cas agències de viatge, però les ofertes que hi havia al campus em semblaven avorrides.
Però llavors, vaig veure unes pràctiques a Arusha (Tanzània) en un Destination Management Company (DMC) per tres mesos, i me'n vaig anar de cap.
Resulta que allà, que era l'any 2018 vaig coincidir amb en Guillem que crec que en aquell moment estava treballant en energies renovables a Tanzània. Passats 3 anys, ens vam tornar a trobar i des de llavors la resta és història a Watatu Travel.
Què és per a tu Watatu Travel?
Watatu Travel per a mi és un estil de vida.
És tot un orgull haver estat present des dels inicis quan estàvem amb Guillem colze a colze i comptàvem l'equip amb una mà... i veure que ara tenim oficines a Barcelona i fins i tot a Arusha. És un somni fet realitat, de debò.
Watatu ho sento com un fill a qui he vist créixer. Watatu ha estat i és també una plataforma que m'ha permès desenvolupar-me no només professionalment sinó personalment i aconseguir metes amb què l'Àgueda de fa 10 anys ni va imaginar que podia arribar-hi.
Watatu Travel està format per un gran equip, però… Quin és el teu paper en concret?
Porto l'oficina de Watatu a Tanzània, encara que a la meva tassa de cafè posa “Chief Happiness Officer”, gestiono - amb l'imprescindible suport del meu equip - tot el que fa a les operacions a Tanzània, és a dir tot el que passa i es mou a destí; des de l'atenció al viatger fins a l'organització dels cotxes i les guies.
Què diries a aquells que dubten a fer un safari?
Que si tens la possibilitat de fer-ho, encara que sigui una vegada a la vida, fes-ho.
És inexplicable allò que sents i allò que transmet la bellesa de la natura en el seu estat salvatge: els animals en llibertat i el cicle de la vida, la fauna i la flora, els paisatges… Se sent com el darrer racó salvatge del món i el teu l'afortunat de poder presenciar-ho.
També en un safari no només hi ha la part de la natura sinó que també hi ha un factor humà molt important, i crec fermament que viatjar t'eixampla l'ànima, que conèixer cultures i nova gent t'obre els ulls i la ment a les teves pròpies creences i pensaments.
Si poguessis triar una de totes les rutes que ofereix Watatu… Amb quina et quedes?
Doncs estic entre dues de les meves favorites de Tanzània: la Ruta Estrella Watatu amb el Creuament del Riu Mara i l'Extensió a Gombe National Park. Dos viatges totalment diferents…
Però, s'hi he de triar, em decanto per Gombe.
La veritat que aquest parc em va robar el cor, és una sensació indescriptible d'emoció presenciar les comunitats de ximpanzés interactuar -les mateixes que Jane Goodall va començar estudiant als anys 60-, juntament amb la barreja de la vegetació selvàtica que es fon fins a la riba del Llac Tanganyica, treure el cap a la riba i veure Congo i Burundi al lluny, la veritat que la remotitat d'aquest petit parc nacional cala dins.
Tens algun animal preferit que t'encanti veure als safaris? Per què?
Sempre he dit que la lleona és el meu animal espiritual, aleshores per mi sempre és especial veure-les.
Encara que també tinc un lloc especial per al rinoceront (el rinoceront negre, el blanc no ho he vist mai), és un altre animal que m'emociona molt quan tinc l'oportunitat de veure'l, és una barreja de sentiments d'il·lusió i de pena.
Saber que com a humans els hem perseguit fins gairebé l'extinció, hi ha alguna cosa en això que em toca molt juntament amb el fet de veure la gran feina que fan els Rangers i les organitzacions de conservació per a la seva protecció.
